La
sort ens ha anat de cara i hem arribat a casa sense trobar-nos amb ningú.
He
felictitat als homes per la feina que han fet. Hem superat el cap de Gibraltar
i hem creuat l’estret.Tot va bé.
Tot d’una, el
vent canvià cap al nord-oest i va disparar les restes de la boira i aleshores,
mirabile dictu…
Dia 25/11/13
Et va bé vora el
meu foc d’acampada demà al vespres?
19/11/13
L’única cosa que
he trobat ha estat un bon munt d’or en un dels racons.
15/11/13
Em trobo atrapat
dins una xarxa, no me’n queda cap mena de dubte.
Dia 12/11/13
He tingut un
ensurt i una sorpresa, espacialment pel fet de no haver-lo vist entrar malgrat
que el mirall captava tota l’habitació al meu darrera.
Dia 8/11/13
Els llums de
l’estudi o biblioteca també eren encesos i he trobat el comte ajagut al sofà
llegint una guia angles Bradshaw.
Dia 7/11/13
La boca fina, on
podia veure-la a través de ‘espès bigoti, era dura i semblava cruel, amb unes
dents blanques esmolades d’una manera poc usual que sobresortien dels llavis,
la duresa dels quals mostrava una sorprenent vitalitat en un home de la seva
edat.
Dia 5/11/13 Tot
d’una, els llops van començar a udolar com si la llum de la lluna tingués algun
estrany efecte damunt seu.
Dia 4/11/13 El
cotxer fuetejava els cavalls sense pietat amb el seu fuet i amb crits per
encoratjar-los a córrer més.
Dia 29/10/13
Era evident que m’esperaven, ja
que en arribar a la porta vaig veure una dona gran, alegre i expressiva,
abillada amb el vestit típic de pagesa –bata blanca i davantal llarg que la
cobria pel davant i pel darrere, de roba de colors vius, una mica massa cenyit
per ser discret - .
Dia 28/10/13
A Londres havia disposat de temps, havia visitat el
Museu Britànic i havia fet una recerca sobre Transilvània entre els llibres i
mapes de la biblioteca.
