La sort ens ha anat de cara i hem arribat a casa sense trobar-nos amb ningú.

He felictitat als homes per la feina que han fet. Hem superat el cap de Gibraltar i hem creuat l’estret.Tot va bé.

Tot d’una, el vent canvià cap al nord-oest i va disparar les restes de la boira i aleshores, mirabile dictu…

Dia 25/11/13

Et va bé vora el meu foc d’acampada demà al vespres?

19/11/13

L’única cosa que he trobat ha estat un bon munt d’or en un dels racons.

15/11/13

Em trobo atrapat dins una xarxa, no me’n queda cap mena de dubte.

Dia 12/11/13

He tingut un ensurt i una sorpresa, espacialment pel fet de no haver-lo vist entrar malgrat que el mirall captava tota l’habitació al meu darrera.

Dia 8/11/13

Els llums de l’estudi o biblioteca també eren encesos i he trobat el comte ajagut al sofà llegint una guia angles Bradshaw.

Dia 7/11/13

La boca fina, on podia veure-la a través de ‘espès bigoti, era dura i semblava cruel, amb unes dents blanques esmolades d’una manera poc usual que sobresortien dels llavis, la duresa dels quals mostrava una sorprenent vitalitat en un home de la seva edat.

Dia 5/11/13 Tot d’una, els llops van començar a udolar com si la llum de la lluna tingués algun estrany efecte damunt seu.

Dia 4/11/13 El cotxer fuetejava els cavalls sense pietat amb el seu fuet i amb crits per encoratjar-los a córrer més.

Dia 29/10/13

                Era evident que m’esperaven, ja que en arribar a la porta vaig veure una dona gran, alegre i expressiva, abillada amb el vestit típic de pagesa –bata blanca i davantal llarg que la cobria pel davant i pel darrere, de roba de colors vius, una mica massa cenyit per ser discret -  .

 

Dia 28/10/13

                A Londres havia disposat de temps, havia visitat el Museu Britànic i havia fet una recerca sobre Transilvània entre els llibres i mapes de la biblioteca.

Dràcula

dia 17/10/13 pàg 163

Cinc minuts em separaven de les fitxes de dominó. Amb la motxilla a l’esquena, esperava dret que s’obrissin les portes. 

15/10/13 pàg 149

Crec que vaig dormir vint-i-quatre hores seguides. El meu so febril era interromput per breus despertars, en els quals no sabia on era i tornava s caure en el deliri.

14/10/12

Tot havia estat previst per a la meva caiguda. El meu destí era ingressar en aquell ultramón; el maleït Llibre de l’hivern, era només l’ham. Perquè la veritable hibernació es feia a cal diable, autor i senyor d’aquella història.

11/10/13 pàg 135

La noia dels gossos m’apuntava amb una escopeta de perdigons. Tot i la foscor, des de l’arbre vaig veure que duia els cabells recollits en dues trenes.

9/10/13 pàg 125

Després d’estossegar un parell de vegades, l’home es va posar unes ulleres estretes sobre el nas ganxut i va treure un tros de paper d’una butxaca.

10/10/13 pàg 130

Durant uns instants, vaig visualitzar mentalment una llar de foc on cremava un llibre. També vaig veure la noia, amb els llargs cabells negres sobre l’esquena nua, com una bruixa davant del seu petit infern.

Dia 8/10/13 pàg 118

Vaig córrer muntanya avall fins a la casa més propera per a trucar un metge. Va trigar dues hores llargues a aparèixer .

Dia 4/10/13 pàg102

El camí no tenia pèrdua: només vaig haver de seguir les petjades que l’Agustí havia deixat en totes dues direccions. Com que la neu era fresca, aquells solcs que es trepitjaven entre si demostraven que l’estrany assistent havia tingut temps de pujar i baixar. 

Dia 2/10/13 pàg 94

No podràs baixar per més que vulguis. La tempesta ha deixat Malnom completament aïllat.

3/10/13 pàg 95

Vam entrar al mas, on semblava que feia més fred que a l’exterior. L’Agustí va demostrar que coneixia bé la casa: va encendre una estufa d’oli que mai no hauria imaginant que funcionava.

1/10/13 pàg 90

, però el cas és que em vaig girar cap a la porta i, efectivament, vaig ser a temps de veure que una ombra negra abandonava fugaçment el seu punt d’observació.

pàg 79

Vaig comprovar que la majoria de construccions eren pura runa, tret de la meva i una de més petita adossada a l’església.

1/10/13

Pàg 70

Quan vaig obrir els ulls, el seient de la noia era buit. Estabornit per aquella breu clapada sobre rodes, vaig tractat de recordar la nostra conversa.

30/9/13 

El regal de l’Hèctor m’havia commogut tant que vaig estar a punt de córrer fins a casa seva a casa seva per abraçarlo. Pàg 55

27/9/13

Pàg 55 24-9-13

Més valia que la Sandra s’afanyés, o perdríem la connexió a Cerbère que sortia de Sants mitja hora més tard.

El meu hàmster va parir ahir cinc cries (no eren cigrons) Pàg 54

Dia 24/9/13

Em va abraçar molt fort i jo em vaig lliurar al seu cos amb els ulls tancats, gaudint per endavant de l’aventura que ens unia. Pàg 44

23-9-13

18/9/13

Vam aturar-nos en un supermercat a comprar una cervesa de litre.

Va ser tot un alleujament veure’ls sortir en formació –un total de nou motos-, fent petar el tub d’escapament perquè tot el barri els sentís. Pàg 37

20-9-13

El llibre de l'hivern

El llibre de l'hivern