Dia 4/10/13
pàg102
El camí no tenia pèrdua: només vaig haver de seguir
les petjades que l’Agustí havia deixat en totes dues direccions. Com que la neu
era fresca, aquells solcs que es trepitjaven entre si demostraven que l’estrany
assistent havia tingut temps de pujar i baixar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada